“La Secretaria d’Esports aposta per un rugbi que no coneix ningú” diu el periodista Albert Turró en la presentació del seu llibre El tercer Tiempo

El rugbi, idolatrat per grans masses a diversos països anglosaxons, Sud-Àfrica i França però infravalorat a Espanya, té la sort de comptar entre els seus seguidors amb el periodista de La Vanguardia i exjugador de rugbi Albert Turró. En la presentació del seu llibre El Tercer Tiempo, subtitulat Tot el que cal aprendre del rugbi mentre es beuen unes cerveses i editat per Saga Editorial, es va mostrar preocupat pel futur perquè en la seva opinió els valors del rugbi dels anys 1960 i 1970 corren perill de desaparèixer, i es va queixar que la Secretaria d’Esports de la Generalitat hagi decidit prioritzar la introducció del rugbi a 13 en detriment del rugbi a 15, ja que aquest és un esport àmpliament assentat a Catalunya i la primera una variant que , segons va dir, “ni la coneixem, ni sabem com es juga, ni compte en la pràctica amb una lliga digna d’aquest nom”.

Albert Turró, que va ser cap de la secció d’Esports de La Vanguardia durant gairebé dues dècades, es va mostrar satisfet, amb un deix de nostàlgia, per haver escrit un llibre que reflecteix “un rugbi que ja no existeix, un rugbi que ha mort” , i també per poder analitzar les claus dels grans canvis que està experimentant l’esport de la pilota oval. Turró va indicar com a causa d’aquesta transformació l’aposta de poderosos grups de comunicació mundials per la cobertura televisiva del rugbi i el consegüent naixement d’infinitat de competicions. ”Tot això
-va concloure – ha fet que el sentit del nostre rugbi canviï “.

Mitjançant anècdotes diverses i experiències personals del seu passat com a jugador, el llibre de Turró acosta el món del rugbi a tot tipus de lectors, coneixedors, o no, d’aquest esport. Turró va admetre en la presentació del llibre, realitzada en un ambient de gran càrrega emocional en un pub irlandès de Barcelona, que l’escriptura de la seva obra ha significat una autèntica “catarsi”, un procés de purificació i retrobament amb els seus records personals, amb amics i fins i tot amb olors i sensacions. Albert Turró va explicar, per exemple, com ha pogut recuperar el característic olor del vestuari en èpoques de fred o la sensació que tenia quan es posava un ungüent anomenat Finalgon, “que ens deixava la pell en carn viva, era terrible!”.

Envoltat per companys dels seus equips de rugbi i per col·legues de la professió periodística, Albert Turró va incitar als jugadors actuals ha seguir difonent aquest esport i els va animar a escriure la segona part del seu llibre per explicar el rugbi que es practica avui en dia en els camps de joc.

Albert, una de les escasses estrelles que ha donat el rugbi espanyol, va explicar que va interrompre la lectura de la famosa trilogia de Stieg Larsson per llegir el llibre de Turró i que no es va penedir en cap moment perquè li va descobrir moltes històries que ell desconeixia. A més, es va manifestar molt honrat per haver estat elegit per l’autor com un dels protagonistes de la part del llibre en què retrata la història del rugbi espanyol a través de les biografies esportives de tres grans figures, ell mateix, el madrileny Javier Cortázar i el donostiarra Pablo Feijoo.

Jordi Homs, també jugador i autor d’una novel·la de rugby, Canvi de peu, va recalcar la necessitat que els mitjans de comunicació parlin més d’aquest esport, ja que “s’estan perdent valors com la valentia o la lleialtat “. Homs va posar èmfasi en com ha canviat la perspectiva del rugbi dels espanyols des que els pubs britànics i irlandesos s’han convertit en habituals als nostres carrers. ”La manera de viure el nostre esport -va dir- ha variat, ara moltes persones utilitzen els pubs per veure jugar als grans equips d’arreu del món i això està propiciant un major interès pel rugbi”. Pel que fa a El Tercer Tiempo, va afirmar que constitueix alhora una perfecta introducció d’aquest esport, encara desconegut a Espanya, i una lectura joiosa per als qui el practiquen i el segueixen, perquè “en ell s’expliquen les vivències personals del jugador que va ser Albert Turró “.

El director de Saga Editorial, Juan Pedro Bator, va dir que aquest llibre forma part d’una col·lecció, anomenada Híbridos / Deportes, que pretén donar una visió universal de diferents disciplines i que, com en el cas de El Tercer Tiempo, es caracteritza per la superposició de gèneres i per l’ús narratiu de la primera persona. La resta dels títols d’aquesta col·lecció de Saga Editorial són Bajo los cielos de Ásia, obra autobiogràfica del famós muntanyista Iñaki Ochoa de Olzalo, mort a l’Annapurna el 2008; Scunthorpe hasta la muerte, en el que Íñigo Gurruchaga explica l’apassionant experiència d’un modest jugador basc, Álex Calvo-García, en els camps de les divisions inferiors del futbol anglès, i NO quería ganar, on Jorge Nagore recupera el Tour de 1983, que marca l’inici del ciclisme modern.