Concretament, en Víctor Biete, exjugador del Sant Cugat i actual entrenador i jugador de l’equip de Rugby de la UAB, “Els Centaures”, portava molt temps amb la idea al cap de crear diversos equips nous per la comarca del Vallès Occidental. El pensament que tenia al cap era molt simple, “si ciutats molt més petites i amb menys habitants que Terrassa i Sabadell tenien equip de rugbi, perquè no en podien tenir un cadascuna d’aquestes dues ciutats?“. El projecte estava pensat per a fomentar i potenciar aquest esport dins de la comarca i de retruc al país. A través del fòrum català del joc virtual del rugbymania.net va contactar amb dos terrassencs (en Miquel Dalmau, jugador del Martorell, i en Xavi Filgueira, afeccionat al rugbi) i van començar a encaminar el projecte.
En Víctor va obrir 2 grups al facebook i dues comptes de correu electrònic. Un grup i un email per a construir un equip a Terrassa i un grup i un mail per a Sabadell. A la ciutat egarenca la gent va respondre més ràpid i es van anar creant reunions i debats per tal de fer avançar la creació del club. Gent vinculada al BUC i al Sant Cugat, van donar el seu suport i posteriorment s’han afegit al grup per donar-hi un cop de mà. Leo Fernández i Ferran de la Roza són algunes d’aquestes persones experimentades, que juntament amb moltes d’altres que inicien aquesta experiència des de zero, discuteixen en un principi sobre el nom del club, l’equipament, l’escut, els colors, la futura escola de rugbi que es vol crear, … Tot es debat a poc a poc i a bon ritme, les discussions es succeïxen i van engrescant al grup.
Dimecres 4 de novembre esdevé el punt d’inflexió. Una reunió a un bar molt vinculat al teixit associatiu de la ciutat, El Cafè Teatre, va acollir la reunió amb més afluència fins e moment. A partir d’aquí, es decideix a anar a per totes i engegar el club de manera seriosa, sòlida i organitzada. Catorze dies més tard, al mateix indret, es va realitzar l’assemblea fundacional i constituent on es van reafirmar els càrrecs de la junta directiva del club, amb en Miquel Dalmau al capdavant com a president. També es va acceptar com a nom de l’equip el “Club de Rugby Carboners de Terrassa”, proposat per Eduard Martín-Borregón. “Carboners” s’escollia per tal de dotar personalitat al club i vincular-lo amb la ciutat i el seu passat industrial. Els Carboners eren els treballadors de les fàbriques tèxtils que tenien la feina més dura i més mal pagada. Era la gent més humil. Per això es va decidir prendre el nom de Carboners, com a símbol d’esforç, treball i humilitat, adjectius que es volen associar al club i al seu tarannà, fins que esdevinguin trets característics de l’entitat i del seu comportament.
Els colors del club es trien el groc i el negre com a homenatge al darrer equip de rugbi que va existir a la ciutat, l’equip de Rugbi de l’Escola d’Enginyers. Aquest no va ser l’únic referent de l’esport de l’ovalada a la ciutat, anteriorment, ja havia existit un equip federat als volts dels anys 30. Aquesta vegada però, a més de Rugby XV, s’intentarà crear equip de Rugbi XIII, Rugby Sevens, i Rugby Touch. Tot això mentre s’espera que a Sabadell també tiri endavant amb la creació del seu equip i es pugi així, gaudir de diversos derbis amb tercers temps memorables.
www.3quartsdexv.blogspot.com
www.rugbyterrassa.wordpress.com/







Sense Comentaris